L´OFICI DE POETA

Espero que sigui un bon ofici, tan bo i senzill, com fer un trau o cosir un botó.

Tan bo, com beure una copa, a prop del mar , o en mig del bosc...Tan bo com una abraçada, tan senzill, com mirar-te de matinada. Un ofici com el de fuster o escombriaire, que fan i desfan esborrant petxades i pors.

Fent i desfent, esperant el futur, sempre incert... un ofici de plors i rialles, de pors i ventades, de pluja i de foc, de blau i de groc! sense més benefici, que escriure i escriure, sense defallir...!!!